Martín Bormann. Documental (catalán)

lunes, 13 de marzo de 2006 13:44

Segle XX Hora: 23:25 Duración: 50 m 

Canal 33 

Direcció i presentació: Joan B. Culla 

L'ENCARREGAT DE HITLER 

Entre els jerarques del règim nazi, el que presenta un perfil més borrós és tal vegada Martin Bormann. Precisar aquest perfil, analitzar la seva personalitat i el seu paper històric és l'objectiu del documental britànic que els presentem aquesta setmana; produït l'any 2001, compta entre altres amb els valuosos punts de vista d'autors com el britànic Hugh Trevor-Roper o l'alemanya Gita Sereny, i amb el testimoni de Martin Bormann fill, el primogènit de qui va ser la mà dreta de Hitler durant la guerra. Nascut el 1900 en un medi social molt modest, soldat de rereguarda en la Primera Guerra Mundial, activista d'extrema dreta després del 1918, Martin Bormann és un home insignificant que no s'adhereix al moviment nazi fins el 1927 però, des d'aleshores, ascendeix ràpidament en la burocràcia del partit. Un cop assolit el poder, i com a segon de Rudolf Hess, Bormann té ocasió de mostrar el seu talent d'administrador dinàmic i eficient, esdevé el gestor dels interessos financers del Führer i l'executor dels desitjos personals o polítics d'aquest, des de la construcció del Berghof (la residència de muntanya de Hitler) fins a la recerca d'una "solució definitiva del problema jueu". El 1939 ja forma part, amb Himmler, Goebbels, Hess o Goering, del cercle íntim del dictador. El maig de 1941, l'estrafolària fugida de Rudolf Hess cap a la Gran Bretanya dóna a la carrera de Bormann un impuls definitiu. Nomenat cap de la Cancelleria del partit -és a dir, secretari d'organització- i, des del 1943, secretari personal de Hitler, el nostre personatge d'avui es converteix en el guardià dels contactes entre el Führer i la resta del món, i a la vegada en el sentinella de la puresa ideològica nazi, en aguda confrontació amb les esglésies cristianes alemanyes. Bormann, general de les SS i comandant el cap de la Volksturm, la milícia civil que havia de defensar el Reich contra els invasors soviètics, resta al búnker de Berlín fent costat al Führer, que el nomena successor seu en el lideratge del partit nazi abans de suïcidar-se. Aleshores, el 2 de maig de 1945, després d'haver encès la pira funerària de Hitler, el fidel Bormann desapareix. Una tenaç llegenda dirà que ha aconseguit abandonar l'Alemanya vençuda i refugiar-se a l'Amèrica del Sud; tan és així, que el tribunal de Nuremberg el jutja en rebel·lia i el condemna a mort per crims de guerra i crims contra la humanitat. Avui sabem, però, que no hi va haver cap fugida; que, el mateix 2 de maig de 1945, encerclat pels russos quan intentava sortir de Berlín en flames, Martin Bormann es va suïcidar amb cianur, fidel també en això a l'exemple de l'amo a qui havia servit amb tant de zel.